Avui en dia, passen moltes coses molt diferents en aquest món, i els humans no som capaços d’absorbir tota aquesta informació, és per aquest motiu, que hi ha alguns successos que es fan la nova moda, en aquest cas, les guerres.
Les guerres han causat mal durant molt de temps a la societat, de fet, podríem dir que és una de les pràctiques que encara es porten avui en dia i que fem des de la mateixa existència de l’humà. Aquesta causa molt interès a les persones, i les fa sentir un sentiment de repulsió cap a això, ja que és obi que és alguna cosa que només porta desgràcia. Aquesta repulsió genera un sentiment compartit entre molts individus, el que els porta a crear revoltes en contra seva.
La guerra ha ajudat en molts casos a la societat, tot i que la gent no ho vulgui veure així (molt comprensible). Gràcies a la guerra freda entre els Estats Units i l’URSS, va sorgir una forta competència, el que va portar avenços tecnològics molt potents i que avui en dia ens ajuden, aquest és un exemple de com la societat unida pot crear grans coses, la pena és que només ens uneixi la guerra. Una altra cosa que ha ajudat la guerra per naturalesa pròpia, és el diàleg. Després de veure les desgràcies que passen durant la guerra, és lògic que algú prefereixi dialogar abans que posar en risc la teva vida.
Però no s’ha de blanquejar la guerra, hem de ser conscients que és un problema greu de la societat. En el moment en què hi ha guerra, l’ésser humà esdevé encara més individualista, i la salut del planeta es queda en un segon pla, el que pot portar a problemes més greus en el futur. La guerra fa despertar en els humans la moral més bàsica i irracional, ja que la supervivència esdevé el principal objectiu de cada individu independentment de l’entorn que l’envolta. La mort, la sang, successos traumatitzants, són tots aquells que fan que una persona deixi de ser-ho, la sensibilitat emocional que té una persona és una de les més valuoses característiques que permeten ser un humà el que és, però també la possibilitat de ser racional, i com he dit abans, en una guerra deixes de ser racional i els sentiments es tornen més freds. Les persones en guerra acaben amb una ment corrompuda per tota la desgràcia que han viscut. Els animals salvatges viuen en una constant de realitat crua, el que els fa no sentir empatia ni molt menys similar a la humana o a la d’un animal domèstic.
Actualment, vivim dues guerres molt a prop, una entre Rússia i Ucraïna, i una altra entre Israel i Palestina. Les dues les coneixem, no perquè siguin guerres (que ja hauria de ser així), sinó, perquè toquen molt a prop. En el cas de la guerra a Ucraïna, perquè és a Europa, i també pel fet que és el principal exportador de cereals de tot Europa, i per tant els països europeus depenen molt d’ell. En el cas d’Israel i Palestina, la causa d’aquest interès, és gràcies al fet que els Estats Units té molta relació amb Israel a causa del seu programa militar, diguem, que Israel és una espècie de base militar Estatunidenca per poder controlar al que ve essent l’Orient Mitjà, aleshores, una guerra allà suposa una molèstia per a l'”Oncle Sam”.
Com podem veure, les guerres de les quals sabem alguna cosa tenen algun tipus d’interès polític en mig, la majoria, que és introduït a les persones per part dels governs i a través dels mitjans de comunicació. De guerres n’hi ha moltes, sobretot a l’Àfrica, però aquestes no ens generen interès, total, mentre puguem accedir a les mines de matèries primeres que hi ha, per què ens hauríem d’embolicar?
Hipocresia humana i compulsiva es diu.
Albert Bleisa Carbó 